Sobre Nosaltres
L'Última Finestra és una companyia de teatre independent, creada el 2023, entre Sant Boi i l'Hospitalet, amb l'esperit jove de desdibuixar fronteres i jugar amb les paraules, sempre amb una mirada crítica, gamberra i política.
Trajectòria.
L’última finestra neix una tarda de mitjans setembre de 2020 al lloc que seria casa seva durant els pròxims quatre anys de vida: la facultat de Comunicació. La María i la Khushi, només van necessitar una cervesa per fer-se amigues íntimes i, des d’aleshores que han estat incapaces de deixar de xerrar, de crear, d'imaginar i d'escriure juntes, amb la finalitat de poder parlar sobre realitats que encara són a la foscor i de moure coses per dins d'aquells que són a l'altra banda de les pantalles i escenaris. Ambdues són graduades en Comunicació Audiovisual per la Pompeu Fabra, especialitzades en guió, i al llarg d'aquests han desenvolupat diferents projectes de ficció, forjant no només una gran amistat sinó també un sòlid duet creatiu.
La seva trajectòria professional també s’ha desenvolupat en la indústria del cinema i la televisió. Han treballat com a guionistes en diversos projectes de ficció audiovisual i també han participat en rodatges de produccions que es troben ara en fase de postproducció.
KHUSHI ESPELT CAMPS.
Guionista i comunicadora.
L’Hospitalet de Llobregat, 2002.
Quan era petita sempre deia que quan fos gran aniria a la lluna; mirava les formigues pensant en si jo, en un altre planeta, també devia ser la formiga d’algú i xerrava tant, que a l’escola sovint em feien fora de classe. Sempre havia estat allà, però mai li havia posat nom. Anys més tard la (primera) crisi existencial dels divuit, em va portar pel camí del cinema i des d’aleshores, que parlar s’ha convertit en la meva cosa preferida: parlar amb imatges, amb cares, amb personatges trencats, i paraules eternes; parlar amb el temps, amb la nostàlgia, amb històries silenciades que mereixen tenir veu …Parlar per entendre una mica la vida i guardar-ne un mos, perquè no s’escapi.
Sempre he sigut molt tastaolletes i de manera inconscient he acabat envoltant-me d’ambients artístics. Vaig estudiar piano clàssic a l’Oriol Martorell i cant coral durant més de 10 anys. Criar-me com a dona, racialitzada i amb una discapacitat no ha vertebrat la meva vida, però sí que condicionat la meva experiència vital i la meva manera de mirar el món. Potser és tot això el que m’ha portat a escriure i a voler ser escoltada, per entendre’m i per fer-me entendre!
Pel que fa a la meva experiència professional, l’inicio amb unes pràctiques al programa d’actualitat cultural Plaça Tísner, de Betevé on treballo com a ajudant de producció i més tard com a Community Manager. En finalitzar, m’incorporo de pràctiques a l’equip de la productora audiovisual Coming Soon Films com a ajudant de producció. Des del 2020 també treballo com a videògrafa, creant peces creatives per a centres educatius i el 2023 curso un semestre a la Universitat del País Basc, on amplio i complemento la meva formació. D’altra banda, he desenvolupat diferents projectes de ficció audiovisual com a guionista i he treballat com a script i directora de fotografia en rodatges, que es troben en fase de postproducció. Actualment, estudio Història a la UOC i escriptura narrativa a l’Escola de l’Ateneu Barcelonés.
MARÍA
GUERRERO MARTÍNEZ
Guionista i comunicadora.
Sant Boi de Llobregat, 2002.
En acabar de veure totes i cadascuna de les pel·lícules que he mirat, m’ha inundat un desig enorme, indomable, de seure a escriure les meves històries, d’ensenyar al món des d'on miro la vida. Portada per aquest mateix impuls sense nom, vaig decidir estudiar Comunicació Audiovisual. A la universitat vaig entendre que el que més m’agrada fer és explicar històries; les meves, les alienes, les properes i les llunyanes. El que més m’agrada és crear universos, cossos, vivències i donar-los veu, cara, espais.
L’art en totes les seves disciplines m’ha fascinat des que tinc memòria. Va ser aquesta admiració la que em va portar a fer teatre durant l’adolescència, estudiar guitarra i cant durant més de 10 anys, a estimar la literatura, i a escriure, molt i des de sempre.
La discapacitat amb la qual vaig néixer mai m’ha definit com a persona, però si ha condicionat la meva mirada sobre el món i les meves experiències personals, ja que m’ha regalat una sensibilitat social, un pensament crític i empàtic, que sí que em defineix. Igual que ho ha fet el ser dona, formar part d’una família humil, ser neta de migrants o haver crescut a l'extraradi de Barcelona. Ara lluito per crear un espai on puguem existir, a gust amb nosaltres mateixes.
En relació amb la meva experiència professional, vaig ser l’encarregada de portar les xarxes socials i la pàgina web de la cinecooperativa Zumzeig, al barri d’Hostafrancs, a Barcelona, durant les meves pràctiques. També he participat en els rodatges d’alguns projectes audiovisuals, portant a terme diverses tasques com ara producció, so o script.