Els nostres
projectes.
I deien que volien morir a la lluna
"I deien que volien morir a la lluna" (2024) és una obra de teatre que explora amb subtilesa la complexitat de l'amistat femenina, teixint un relat que oscil·la entre el passat i el present. Mitjançant les vides de la Rita i la Lu, s'aborden qüestions universals com la nostàlgia, el pas del temps, les crisis vitals i la discapacitat, desafiant els prejudicis i donant veu a col·lectius sovint invisibilitzats. Aquest projecte fusiona teatre i audiovisual, creant un llenguatge escènic innovador que juga amb els silencis, els cossos, la llum i la música per narrar una història aparentment quotidiana, però profundament reveladora. A través d'un discurs que alterna humor negre i moments d'intensa reflexió, l'obra busca desconstruir els prejudicis al voltant de la discapacitat i oferir una mirada renovadora sobre l'amistat, donant espai a protagonistes que trenquen amb les normes establertes, tant en l'art com en la societat.
Les protagonistes d'aquesta obra són la Rita i la Lu, dues amigues que es coneixen a la universitat i que, a partir d'aquell moment teixeixen una amistat-teranyina. La bogeria de joventut les empeny a fer-se una promesa aparentment inútil que, en retrobar-la anys més tard enmig del caos de la vida adulta, ho farà trontollar tot. L’obra convida a reflexionar sobre l’amor posant sobre la taula temes com el pas del temps, l’enveja i la discapacitat, a través d’una història que explora l’amistat al llarg dels anys i viatja constantment entre el passat i el present.
Actualment som residents a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, amb aquesta obra.
Si pogués sostenir-me com
ho fan els arbres
Som guionistes del curt ‘Si pogués sostenir-me com ho fan els arbres’ (2023) , seleccionat per la categoria NEST del Festival de San Sebastià, el festival MOST de Vilafranca del Penedés, el FICUNAM de Mèxic i el festival U22 de Barcelona, del qual ha resultat finalista (Enllaç aquí).El curt, que fuig de la narrativitat i la linealitat, segueix la passes d’una dona que deambula pel bosc després d’abandonar els seus fills. D’entre l’atmosfera, unes dones vestides de blanc l’acompanyaran en el seu dol maternal.
LOLA o la incansable persecució
del buit
‘Lola o la incansable persecució del buit’ (2023) és un projecte de llargmetratge íntim i realista, una dramedy, que explica la història d’una noia que tot just ha acabat la carrera i no sap ni qui és ni cap a on va. Barcelona l'ofega i la idea de seguir un camí fix i inalterable l'angoixa. Una tarda qualsevol de dilluns, rep una trucada inesperada i en un rampell, compra un vol a Berlín, sense data de tornada. Ho deixa tot. Allà intenta crear una vida nova i trobar-se a ella mateixa. Amb aquesta història buscàvem retratar aquesta sensació vertiginosa tan característica de la joventut.
Les protagonistes d'aquesta obra són la Rita i la Lu, dues amigues que es coneixen a la universitat i que, a partir d'aquell moment teixeixen una amistat-teranyina. La bogeria de joventut les empeny a fer-se una promesa aparentment inútil que, en retrobar-la anys més tard enmig del caos de la vida adulta, ho farà trontollar tot. L’obra convida a reflexionar sobre l’amor posant sobre la taula temes com el pas del temps, l’enveja i la discapacitat, a través d’una història que explora l’amistat al llarg dels anys i viatja constantment entre el passat i el present.
Actualment el projecte es troba en la fase de producció. Estem presentant residències a diversos espais teatrals de Barcelona i sol·licitant ajuts, per, poc a poc, portar ‘I deien que volien morir a la lluna’ a la realitat.
Los Últimos
‘Los últimos’ (2023), un thriller social i còmic, narra la nit de quatre amics que aconsegueixen feina a una gala benèfica on s’enfronten a les seves limitacions de classe baixa i a unes terribles condicions laborals i que, en un intent d’acabar amb la precarietat i el menyspreu constant per part de la burgesia, decideixen prendre’s la justícia pel seu compte i s’acaben menjant als rics. Aquest és un altre dels projectes que hem ideat i escrit juntes. Es tracta d’un film social i generacional, que neix de la manera més literal possible, de la cita de Rousseau que llegeix “quan el poble ja no tingui res a menjar, es menjarà als rics”.
Inlast
‘Inlast (2023) és un projecte de sèrie de gènere surrealista i còmic, on un grup de persones, diverses i, aparentment desconegudes, queda atrapat dins d’una botiga d’Ikea l’últim dia abans del seu tancament definitiu. Obligats a conviure durant una setmana entre els passadissos i els pisets idíl·lics de la botiga, les excentricitats i els trastorns de tots els personatges els acabaran unint o separant per sempre.